LES ESTACIONS DE L'ANY

Tot seguit us adjuntem poemes de les quatre estacions de l'any perquè les mestres els pogueu treballar a l'aula amb els vostres alumnes.
Amb els poemes es poden fer diferents activitats de lectoescriptura i es poden fer servir per introduir cadascuna de les estacions de l'any. També és important destacar que a partir dels poemes treballem i exercitem la memòria.

POEMES DE LES ESTACIONS

- L'hivern

VESTIMENTA D'HIVERN

Passejant pel parc
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l'abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes...
tot ben lligat.

Em moc com un robot
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.

Per què es despullen
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?

LES FORMIGUES

Les formigues a l’hivern

mengen totes llonganissa,

les formigues a l’hivern

mengen ous i pa calent.

Nyam, nyam, nyam,

nyam, nyam, nyam!

Les formigues a l’hivern

estan totes amagades,

les formigues a l’hivern,

que no els toqui el fred ni el vent

Nyam, nyam, nyam,

nyam, nyarn, nyam!

F.Bofill,A.Puig,F.Serrat

POEMA D'HIVERN

Passaran a ser record

les matinades blanques,

les branques nues de l'ametller

i la grisor de les vesprades.

Quedarà arxivat gener

als plecs durs del fred,

fet alè que entela els vidres

per dibuixar amb el dit un mot.

Ens sorprendrà un dia qualsevol

la poncella blanca a un tronc,

una mosca primerenca

o el vol d'un abellerol.

I l'hivern serà finit

escurçant-hi cada nit

per estirar la llum del sol.

I l'hivern serà finit

amb l'esclat cerimoniós

d'una nova primavera, ja per fi.

POEMA DE NADAL

Neu a les muntanyes,

les estrelles, llunyanes.

La lluna, un fanal.

És la nit de Nadal.

Isabel

EL NADAL

A casa, el foc encès.
Al poble, els carrers deserts.
Al mar, blau d'hivern.
Al cel, or d'estels.

La nit llarga de Nadal
fa versos malabarsrimant l'aire més fred
amb la lluna somrient.

Isabel

EL NADAL

S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.

El sopar ja surt a taula,
és hora de dir el vers,
el Nadal ha entrat a casa,
i començo a recitar:

"S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia les plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.

Us desitjo unes grans festes
i onades plenes de felicitat,
mil jornades d'alegria
i un any nou il·luminat".

Isabel

AMB LA LLUNA

Amb la lluna,

un estel.

I és Nadal a la Terra i al cel.

Isabel

ÉS TEMPS DE NADAL

És temps de regals,
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.

És temps de Nadal.

D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.

És temps de Nadal.

Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.

Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.

És temps de Nadal.

Isabel

LA LLUNA

La lluna em mira
penjada del cel,
la lluna em mira
i em fa l'ullet!

És la lluna gran
de la nit de Nadal.

Isabel

- La tardor

GOIG DE TARDOR

La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.

Joan Barceló Subirana

TARDES DE TARDOR

Cadascú sap on camina
cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color.

Blau lila amb taronja roig
lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m'omplen de goig.

Allà sempre quietes.

Jordi

TARDOR: TEMPS I RITME

Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.

Antoni Català

CANÇÓ DE TARDOR

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l'han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

Noé Rivas

- La primavera

LA PRIMAVERA